Quan la gent pensa en la gestió de residus sòlids, probablement l’associen amb les escombraries que s’abandonen als abocadors o s’incineren. Si bé aquestes activitats inclouen una part important del procés, diversos elements participen en la creació d’un sistema òptim de gestió integrada de residus sòlids (ISWM). Per exemple, les tècniques de tractament actuen per reduir el volum i la toxicitat dels residus sòlids. Aquests passos poden transformar -lo en una forma més convenient per a la seva eliminació. Els mètodes de tractament i eliminació de residus es seleccionen i s’utilitzen en funció de la forma, la composició i la quantitat de residus.
A continuació, es mostren els principals mètodes de tractament i eliminació de residus:
Tractament tèrmic
El tractament de residus tèrmics fa referència als processos que utilitzen calor per tractar els residus. A continuació, es mostren algunes de les tècniques de tractament de residus tèrmics més utilitzats:
La incineració és un dels tractaments de residus més comuns. Aquest enfocament implica la combustió de residus en presència d’oxigen. Aquest mètode de tractament tèrmic s’utilitza habitualment com a mitjà per recuperar l’energia per a l’electricitat o la calefacció. Aquest enfocament té diversos avantatges. Redueix ràpidament el volum de residus, disminueix els costos de transport i disminueix les emissions nocives de gasos d’efecte hivernacle.
La gasificació i la piròlisi són dos mètodes similars, tots dos que es descomponen els materials de residus orgànics exposant els residus a baixes quantitats d’oxigen i temperatura molt alta. La piròlisi no utilitza absolutament oxigen mentre que la gasificació permet una quantitat molt baixa d’oxigen en el procés. La gasificació és més avantatjosa, ja que permet que el procés de cremada recuperi energia sense provocar contaminació de l’aire.
La cremada oberta és un tractament de residus tèrmics heretats que és perjudicial per part del medi ambient. Les incineradores utilitzades en aquest procés no tenen dispositius de control de la contaminació. Alliberen substàncies com hexaclorobenzene, dioxines, monòxid de carboni, partícules, compostos orgànics volàtils, compostos aromàtics policíclics i cendra. Malauradament, aquest mètode encara és practicat per moltes autoritats locals internacionalment, ja que ofereix una solució barata als residus sòlids.
Abocadors i abocadors
Els abocadors sanitaris proporcionen la solució d’eliminació de residus més utilitzada. Aquests abocadors es volen eliminar o reduir el risc de riscos ambientals o de salut pública a causa de l’eliminació de residus. Aquests llocs estan situats on les característiques de la terra funcionen com a buffers naturals entre el medi ambient i l’abocador. Per exemple, la zona d’abocament es pot formar per terra d’argila força resistent als residus perillosos o es caracteritza per una absència de masses d’aigua superficial o un nivell freàtic baix, evitant el risc de contaminació de l’aigua. L’ús d’abocadors sanitaris presenta el menor risc de salut i ambiental, però el cost d’establir aquests abocadors és relativament superior als mètodes d’eliminació de residus.
Els abocadors controlats són més o menys els mateixos que els abocadors sanitaris. Aquests abocadors compleixen molts dels requisits per ser un abocador sanitari, però poden tenir un o dos. Aquests abocadors poden tenir una capacitat ben planificada, però no hi ha planificació cel·lular. Pot ser que no hi hagi gestió parcial de gas, conservació bàsica de registres o cobertura regular.
Els abocadors de bioreactor són el resultat de la recent investigació tecnològica. Aquests abocadors utilitzen processos microbiològics superiors per accelerar la descomposició de residus. La característica de control és l’addició contínua de líquid per mantenir una humitat òptima per a la digestió microbiana. El líquid s’afegeix recirculant el lixiviat d’abocador. Quan la quantitat de lixiviació no és adequada, s’utilitzen residus líquids com els fangs d’aigües residuals.
Bioremediació
La bioremediació utilitza microorganismes per descompondre i eliminar els contaminants de sòls o aigua contaminades. Sovint s’utilitza per tractar els vessaments de petroli, les aigües residuals industrials i altres formes de contaminació. Com a lloc per a llocs contaminats i determinats tipus de residus perillosos.
El compostatge és un altre mètode d’eliminació o tractament de residus més utilitzat amb més freqüència, que és la descomposició aeròbica controlada de residus orgànics per l’acció d’invertebrats petits i microorganismes. Les tècniques de compostatge més habituals inclouen compostatge estàtic de pila, compostatge vermí, compostatge de vent i compostatge en vasos.
La digestió anaeròbica també utilitza processos biològics per descompondre materials orgànics. La digestió anaeròbica, però, utilitza un entorn lliure d’oxigen i bacteris per descompondre el material residual on el compostatge ha de tenir aire per permetre el creixement de microbis.
És imprescindible considerar les característiques específiques dels residus, les regulacions mediambientals i les condicions locals a l’hora de seleccionar el mètode de tractament i eliminació de residus adequats. Sovint s’utilitzen sistemes integrats de gestió de residus que combinen diversos mètodes per fer front a diversos fluxos de residus de manera eficaç. A més, la consciència pública i la participació en els esforços de reducció i reciclatge de residus tenen un paper crucial en la gestió sostenible de residus.
Posat Post: 20 de desembre de 2013