Quan la gent pensa en la gestió de residus sòlids, probablement ho associa amb les escombraries que s'aboquen en abocadors o s'incineren. Si bé aquestes activitats constitueixen una part important del procés, diversos elements intervenen en la creació d'un sistema integrat de gestió de residus sòlids (GIS) òptim. Per exemple, les tècniques de tractament actuen per reduir el volum i la toxicitat dels residus sòlids. Aquests passos poden transformar-los en una forma més convenient per a la seva eliminació. Els mètodes de tractament i eliminació de residus es seleccionen i s'utilitzen en funció de la forma, la composició i la quantitat dels materials de rebuig.
Aquests són els principals mètodes de tractament i eliminació de residus:
Tractament tèrmic
El tractament tèrmic de residus fa referència als processos que utilitzen calor per tractar materials de rebuig. A continuació es mostren algunes de les tècniques de tractament tèrmic de residus més utilitzades:
La incineració és un dels tractaments de residus més comuns. Aquest mètode implica la combustió de materials de rebuig en presència d'oxigen. Aquest mètode de tractament tèrmic s'utilitza habitualment com a mitjà per recuperar energia per a electricitat o calefacció. Aquest mètode té diversos avantatges. Redueix ràpidament el volum de residus, disminueix els costos de transport i disminueix les emissions nocives de gasos d'efecte hivernacle.
La gasificació i la piròlisi són dos mètodes similars, que descomponen els materials de rebuig orgànics exposant els residus a baixes quantitats d'oxigen i a temperatures molt altes. La piròlisi no utilitza absolutament cap oxigen, mentre que la gasificació permet una quantitat molt baixa d'oxigen en el procés. La gasificació és més avantatjosa, ja que permet que el procés de combustió recuperi energia sense causar contaminació de l'aire.
La incineració a l'aire lliure és un tractament tèrmic de residus tradicional que és perjudicial per al medi ambient. Els incineradors utilitzats en aquest procés no tenen dispositius de control de la contaminació. Alliberen substàncies com ara hexaclorobenzè, dioxines, monòxid de carboni, partícules en suspensió, compostos orgànics volàtils, compostos aromàtics policíclics i cendres. Malauradament, aquest mètode encara el practiquen moltes autoritats locals a nivell internacional, ja que ofereix una solució econòmica per als residus sòlids.
Abocadors i deixalles
Els abocadors sanitaris proporcionen la solució d'eliminació de residus més utilitzada. Aquests abocadors són desitjables per eliminar o reduir el risc de riscos ambientals o per a la salut pública a causa de l'eliminació de residus. Aquests llocs estan situats on els elements del terreny funcionen com a amortidors naturals entre el medi ambient i l'abocador. Per exemple, la zona de l'abocador pot estar formada per un sòl argilós que és força resistent als residus perillosos o es caracteritza per l'absència de masses d'aigua superficials o un nivell freàtic baix, cosa que evita el risc de contaminació de l'aigua. L'ús d'abocadors sanitaris presenta el menor risc per a la salut i el medi ambient, però el cost d'establir aquests abocadors és comparativament més alt que altres mètodes d'eliminació de residus.
Els abocadors controlats són més o menys el mateix que els abocadors sanitaris. Aquests abocadors compleixen molts dels requisits per ser un abocador sanitari, però poden faltar-ne un o dos. Aquests abocadors poden tenir una capacitat ben planificada però sense planificació cel·lular. Pot ser que no hi hagi o que hi hagi una gestió parcial del gas, un manteniment bàsic de registres o una cobertura regular.
Els abocadors de bioreactors són el resultat de la investigació tecnològica recent. Aquests abocadors utilitzen processos microbiològics superiors per accelerar la descomposició dels residus. La característica de control és l'addició contínua de líquid per mantenir una humitat òptima per a la digestió microbiana. El líquid s'afegeix recirculant els lixiviats de l'abocador. Quan la quantitat de lixiviats no és adequada, s'utilitzen residus líquids com ara fangs de depuradora.
Biorremediació
La biorremediació utilitza microorganismes per descompondre i eliminar contaminants de sòls o aigües contaminades. Sovint s'utilitza per tractar vessaments de petroli, aigües residuals industrials i altres formes de contaminació. És habitual en llocs contaminats i certs tipus de residus perillosos.
El compostatge és un altre mètode d'eliminació o tractament de residus molt utilitzat, que consisteix en la descomposició aeròbica controlada de materials orgànics de rebuig per l'acció de petits invertebrats i microorganismes. Les tècniques de compostatge més comunes inclouen el compostatge en piles estàtiques, el compostatge amb plagues, el compostatge en fileres i el compostatge en recipients.
La digestió anaeròbica també utilitza processos biològics per descompondre materials orgànics. La digestió anaeròbica, però, utilitza un entorn lliure d'oxigen i bacteris per descompondre els residus, on el compostatge ha de tenir aire per permetre el creixement de microbis.
És essencial tenir en compte les característiques específiques dels residus, les normatives ambientals i les condicions locals a l'hora de seleccionar el mètode adequat de tractament i eliminació de residus. Sovint s'utilitzen sistemes integrats de gestió de residus que combinen múltiples mètodes per abordar de manera eficaç diversos fluxos de residus. A més, la conscienciació i la participació del públic en els esforços de reducció i reciclatge de residus tenen un paper crucial en la gestió sostenible de residus.
Data de publicació: 20 de desembre de 2023