Què hem de fer amb les coses rebutjades?

Quan la gent pensa en la gestió dels residus sòlids, és probable que ho associ amb les escombraries que s'aboquen als abocadors o s'incineren. Tot i que aquestes activitats constitueixen una part important del procés, hi ha una varietat d'elements implicats en la creació d'un sistema òptim de gestió integrada de residus sòlids (ISWM). Per exemple, les tècniques de tractament actuen per reduir el volum i la toxicitat dels residus sòlids. Aquests passos poden transformar-lo en una forma més còmoda per a l'eliminació. Els mètodes de tractament i eliminació de residus es seleccionen i s'utilitzen en funció de la forma, la composició i la quantitat dels materials de rebuig.

Aquests són els principals mètodes de tractament i eliminació de residus:

23405746_1953349674932539_6655836021756150616_o-1-1024x683

Tractament tèrmic

El tractament tèrmic de residus fa referència als processos que utilitzen calor per tractar els materials de rebuig. A continuació es mostren algunes de les tècniques de tractament tèrmic de residus més utilitzades:

La incineració és un dels tractaments de residus més habituals. Aquest enfocament implica la combustió de material de rebuig en presència d'oxigen. Aquest mètode de tractament tèrmic s'utilitza habitualment com a mitjà per recuperar energia per a electricitat o calefacció. Aquest enfocament té diversos avantatges. Redueix ràpidament el volum de residus, redueix els costos de transport i disminueix les emissions de gasos d'efecte hivernacle nocius.

La gasificació i la piròlisi són dos mètodes similars, ambdós descomponen els residus orgànics exposant els residus a baixes quantitats d'oxigen i temperatures molt elevades. La piròlisi no utilitza absolutament cap oxigen mentre que la gasificació permet una quantitat molt baixa d'oxigen en el procés. La gasificació és més avantatjosa ja que permet que el procés de combustió recuperi energia sense provocar contaminació de l'aire.

L'Open Burning és un tractament tèrmic de residus heretat que és perjudicial per al medi ambient. Les incineradores utilitzades en aquest procés no tenen dispositius de control de la contaminació. Alliberen substàncies com l'hexaclorobenceno, dioxines, monòxid de carboni, partícules, compostos orgànics volàtils, compostos aromàtics policíclics i cendres. Malauradament, aquest mètode encara és practicat per moltes autoritats locals a nivell internacional, ja que ofereix una solució econòmica als residus sòlids.

Abocadors i abocadors

Els abocadors sanitaris són la solució d'eliminació de residus més utilitzada. Aquests abocadors es volen eliminar o reduir el risc de perills ambientals o de salut pública a causa de l'eliminació de residus. Aquests llocs es troben on les característiques del terreny funcionen com a amortidors naturals entre el medi ambient i l'abocador. Per exemple, la zona de l'abocador pot estar formada per un sòl argilós que és força resistent als residus perillosos o es caracteritza per l'absència de masses d'aigua superficials o un nivell freàtic baix, evitant el risc de contaminació de l'aigua. L'ús d'abocadors sanitaris presenta el menor risc per a la salut i el medi ambient, però el cost d'establir aquests abocadors és comparativament més elevat que altres mètodes d'eliminació de residus.

Els abocadors controlats són més o menys el mateix que els abocadors sanitaris. Aquests abocadors compleixen molts dels requisits per ser un abocador sanitari però poden faltar-ne un o dos. Aquests abocadors poden tenir una capacitat ben planificada però sense planificació cel·lular. Pot ser que no hi hagi una gestió parcial del gas, un registre bàsic o una cobertura regular.

Els abocadors de bioreactors són el resultat de la investigació tecnològica recent. Aquests abocadors utilitzen processos microbiològics superiors per accelerar la descomposició dels residus. La característica de control és l'addició contínua de líquid per mantenir una humitat òptima per a la digestió microbiana. El líquid s'afegeix fent recircular els lixiviats de l'abocador. Quan la quantitat de lixiviats no és adequada, s'utilitzen residus líquids com ara fangs de depuradora.

Bioremediació

La bioremediació utilitza microorganismes per descompondre i eliminar els contaminants de sòls o aigua contaminats. Sovint s'utilitza per tractar vessaments de petroli, aigües residuals industrials i altres formes de contaminació. Comú per a llocs contaminats i certs tipus de residus perillosos.

El compostatge és un altre mètode d'eliminació o tractament de residus més utilitzat, que és la descomposició aeròbica controlada de materials de residus orgànics per l'acció de petits invertebrats i microorganismes. Les tècniques de compostatge més habituals inclouen el compostatge de pila estàtica, el compostatge de parades, el compostatge en hilera i el compostatge dins del recipient.

La digestió anaeròbica també utilitza processos biològics per descompondre materials orgànics. La digestió anaeròbica, però, utilitza un ambient lliure d'oxigen i bacteris per descompondre el material de rebuig on el compostatge ha de tenir aire per permetre el creixement dels microbis.

És essencial tenir en compte les característiques específiques dels residus, la normativa ambiental i les condicions locals a l'hora de seleccionar el mètode de tractament i eliminació de residus adequat. Sovint s'utilitzen sistemes integrats de gestió de residus que combinen múltiples mètodes per abordar diferents fluxos de residus de manera eficaç. A més, la conscienciació pública i la participació en els esforços de reducció i reciclatge de residus tenen un paper crucial en la gestió sostenible dels residus.


Hora de publicació: 20-12-2023